divendres 28 de juny del
2013
Quan creiem que pel sol
fet d'escalar molt sovint a Montserrat ja ho tenim gairebé tot
conegut, es quan arriben les sorpreses com la d'avui. Un nou, gran
i desconegut sector ens sorprèn. Poder la mes frecuentada i
assequible es la Lucky-Jom i cap alla que anem amb companyia d'en
Sergi amb qui despres de moltes divagar
buscant que fer en un dia de meteo totalment capriciosa com avui.
Al final marxem pel cami
de la Santa Cova sense ressenya a la ma, pero tirant de noves
tecnologies, que son fantàstiques mentres duri la bateria. La via
comença en el mateix cami que duu a Collbato i es un esperonet poc
marcat amb ressalts que treu continuïtat a l'escalada, pero amb algun
tram de placa i roca increïble com el de la segona tirada, aixo
si.... aquest esta equipat amb una mica de mala llet i esta prohibit
caure en els primers 15 metres.
Altres tirades eviten les
temptadores plaques per anar a buscar canals arbustives i algunes
reunions col·locades a llocs pocs lògics. El penúltim llarg es una
inacabable pedalada amb sortides en lliure i que nomes per aquesta
tirada cal dur mes de trenta cintes expres, la lògica diu que si es
repartia en dos tirades es podria gaudir mes i segurament escalar
força en lliure la segona meitat. L'equipament que anem trobant es
abundant, tot i que cal escalar.
Sovint anem trobant un
curios invent hibrid de parabolt inox amb xapa galvanitzada que ha
fet que en poc temps l'electròlisi produïda pels dos materials
diferents deteriori força el metall mes tou. Sorprèn que els pares
de tot aixo siguin dos contrastats equipadors.
Via amb trams interessants
a una raconada prou oblidada i on cada un de nosaltres pot sortir amb
sensacions ben diferents i que poden anar des de la bogeria fins a la
somnolència
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada