" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

**** Ocells de Niló, 185m, V+, Puntals d'Àger

dimarts, 6 de novembre del 2012


Després de les darreres escalades a l'Alt Urgell ens imposem una merescuda penitència per redimir-nos de la lluentor dels bolts, no sigui que ens malacostumem. Si fins i tot vam gosar fer algo d'esportiva! Així doncs, per mantenir-nos allunyats de la temptació del magnesi decidim retrobar-nos en una via de tall i graduació netament clàssica, Ocells de Niló.


Res millor que una bona col·lecció d'amics penjats de l'arnés per encetar el camí del purgatori que ens ha de dur de nou al paradís de la via llarga, poc equipada i amb una roca que et fa alçar els ulls al cel per calcular la distància que ens separa de la propera fissura. Sobre el paper la graduació és amable, però traslladant la ressenya a la paret ja veus que alguna cosa no acaba d'encaixar.


El puntal fa honor al seu nom, un bastió ferreny, fermament assentat sobre uns fonaments que semblen arrelar en la mateixa terra. L'aire és gèlid i d'una nitidesa que només tenen els cels de tardor, bella transparència que entumeix els dits a l'espera de l'auxili d'un sol que triga en arribar. Què hi farem, una penitència com cal no ha de ser fàcil i aquesta no n'és una excepció. 


Primera tirada de placa, encaix subtil de fissures que costa de destriar, obligat acte de fe en regletes que has de saber buscar i certesa de que no erraràs el pas en aquesta verticalitat on els passos són fins i l'equilibri esmolat.


Segona tirada dibuixada per una una única fissura que desmenteix, pregona, la fermesa de la muralla solcant-hi una línia on sentir-s'hi segur. Friends i tascons són la clau de pas que puntegen un camí on la nostra destresa és la que el torna airós.


Tercer llarg agraciat per l'elegància d'un perfil i la netedat d'un sostre que veu truncada la seva rotunditat per una simple escletxa, improvisat trampolí pel que vorejar el buit vers el recer de la reunió, nota de color ineludible en aquesta paret que tant dóna de sí.


Ofereix i demana, quarta tirada de verticalitat concentrada i mantinguda, tensió que cal dosificar, cantell exacte i traça per equipar aquest mur esquerp que no admet feblesa i molt menys dubtes. L'escalada és intensa en la mesura justa, però cal fugir de la presa per saber-ne la lògica que ens farà anar amunt, sempre amunt.



O potser no... cinquena tirada amb la lluna a l'esquena i molt d'aire per davant. Delicada travessa desmentida per la generositat de les bústies que s'amaguen en aquest pany gris, de sobte dret i per fi reclòs en xemeneia que s'esplaia, ara sí, en la certesa del cim.



Cim breu, però d'horitzons extensos i cel de cotó. Vent ingrat que esborrona la carena i ens obliga a picar de mans abans no fugi l'escalfor mentre els batecs del cor retroben el ritme pausat de la feina feta.


Desem material, pleguem cordes i dobleguem la ressenya, ja no cal. Les línies han pres forma sota els nostres dits teixint un relleu de sensacions nuat al caràcter de la via, tosc, sincer i prou exigent per fer-nos treballar de valent. Prohibit abaixar la guàrdia si voleu conquerir aquest castell!


Així doncs, sembla que de nou anem pel bon camí, on abunda el compromís, manca el metall i la solitud esdevé plaer sempre a l'abast!

5 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Una via on cal treballar de valent, enhorabona!

Joan Baraldes ha dit...

Molt bona ressenya. més que una piulada sembla una poesia !!

laura pi ha dit...

Jaume,
fa temps que teníem ganes d'anar a tastar-la i sempre anava quedant al tinter. Val a dir que l'espera ha valgut la pena i que les sospites que ens mantenien allunyats han resultat ser certes. No regalen res i el grau és força relatiu, clàssic com a vegades es diu... això sí, la via és de les bones!

Joan,
merci, la via és intensa i té caràcter, tant que aquest cop s'ha convertit en font d'inspiració jejeje

Salut, tàpia i alegria!

JAUME ORS ha dit...

No pareu parelleta !!! Ens veurem a l´aniversari GEAMM ??? ´Jo ara mateix he anat a viure cap a Osca, en un poble perdut. Jà us explicaré amb més detalls un día d´aquest. Abraçades.

laura pi ha dit...

Jaume,
algo sabíem de que marxaves cap a Osca, però no pensis que per marxar lluny et lliuraràs de futures visites, massa sovint ens perdem per aquestes terres. Tenim pendent una cervesa i una xerrada, molta sort en el vostre projecte i una abraçada ben forta des del Maresme!