" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

S.O.S Montrebei

diumenge, 23 de setembre del 2012


Fa temps que corren veus que les dues vessants del congost de Montrebei volem ser unides per una passarel·la.la, ara ja no es cap rumor, es una realitat. No es tracta de cap pont "kutre". Es una estructura metal.lica ben ferma, a la que cal afegir un nou cami d'acces pels dos costats que compleix totes les normatives C.E. (esglaons i baranes incloses...). Pel costat aragones, s'esta costruint per continuar el cami, un autentic mecano penjat de fusta de proporcions considerables.



Primer va ser fa un parell d'anys un globus-sonda on va sortir a la llum un avantprojecte on prohibien escalar a gairebe tot el Montsec. Despres a principi d'any va ser en Paca qui va aixecar la llebre, desvetllant l'existencia d'una estructura de fusta mastodontica i avui aquestes imatges es la culminacio del dany fet a aquest paratge, cada cop mes civilitzat i menys solitari i salvatge. El govern d'Arago a traves de la seva societat participada Aramon, segueix amb la seva politica de grans i costoses infraestructures al medi natural amb una miop vissio de futur, van començar per les estacions d'esqui, despres pels refugis (hotels) de muntanya i ara li ha tocat el rebre a Montrebei. Simplement es inexplicable en temps de crisis, els calers invertits en arreglar una pista de 18 quilometres, que duu a un alberg rehabilitat de dubtosa rentabilitat i com a cirereta del pastis ara aquesta gincama, de ferro i fusta. Ja va sent hora que algun politic o alt carrec sapigui que el Montsec no es una serralada per pasejar com si fos la Costa Brava, el Montsec es hostil i dur, insuportable al hivern i encara mes a l'estiu i d'orografia i caminar ingrat. A la vessant catalana, tambe alguna responsabilitat hi ha davant aquesta bajanada, Catalunya Caixa a traves de la seva fundacio "Territori i paisatge", es la propietaria del costat oriental del congost i on explicitament diuen que amb l'objectiu de preservar els seus valors naturals i de paisatgevetllen pel la conservacio integral del medi. Be... prou problemes te aquesta caixa com per atabalar-los ara amb aixo.



Aixo si... que a partir d'ara les administracions publiques no vinguin amb monsergues pro-proteccio d'ocells i plantes despres de veure l'ingent quantitat de ferralla que estan deixant aqui, perque nosaltres posem alguna xapa o clau. Tothom per justificar allo injustificable, necesita un enemic i els escaladors som la victima perfecta. Ojala m'equivoqui, pero fa pinta de tempesta.

Com diu la canço:  S'ens pixen a la cara i ens diuen que plou.



6 comentaris:

Parce ha dit...

Realment és molt trist on ens està portant el concepte de desemvolupament.

La pista, l'alberg, el nou camí aragonès, etç, tot té una raó de ser: portar més turisme a la zona.

Més turisme implica, més soroll, més brutícia, i més imfrastructures.

Crec, i tant de bo m'equivoqui, només veiem la punta de l'iceberg. Estall serà el proper en caure i després els escaladors.


Parce.

Sergi ha dit...

Veïent tota aquesta ferralla i fusta el primer que ve al cap és fotre-ho tot avall!... però així només escampariem més la merda.

Vull creure que aquestes coses son les últimes fuetades d'una civilització decadent que va a la baixa i que canviarà. En el futur tindrem més feina a desfer que a fer, a desmuntar que a muntar, etc.
Cada dia en som més els que prenem consciència.

Gatsaule ha dit...

Bé, podem estar a favor o en contra de que es pugui travessar a peu la cua de l'embassament, tal i com es feia abans de l'embassament, quan hi havia diversos ponts damunt del riu.

Però barrejar-ho amb la protecció de les aus a les parets és, i disculpa'm, no saber de què s'està parlant!!

Ve a ser com comparar el restaurant de la Vinya Nova amb la protecció de les aus a Montserrat (Què hi té a veure?). Pel fet que altres facin mal, no vol dir que nosaltres no en puguem fer, també!

laura pi ha dit...

Parce, totament d'acord... aixo es la punta del iceberg del que pot venir darrera. Em te sorpres com l'agent ecologista nº1 d'aquest temps(la crisis) encara no ha fet acte de presencia a Aramon.

Sergi, tenim l'obligacio, ni que sigui moral de poder traspasar el territori el mes semblant al que ho vam heretar, de moment anem perdent la batalla de molt, pero com tu be dius, poc a poc, alguna cosa es comença a bellugar.

Gat, rellegint el meu post, veig que va estar escrit en calent i amb la sang bullint, quan parlava de les aus i les plantes , no em referia que aixo ens donava carta blanca per aniquilar-les, (penso que el colectiu vertical tenim una sensibilitat ecologica per sobre de la mitja), simplement era posar en evidencia, la prepotencia i injustica de moltes lleis, suposadament conservacionistes. No es tracta de fer ponts, pasarel.les o arranjar camins, es mes em sembla perfecte! Es tots aquells interesos amagats que porten darrera d'aquestes accions, que sovint no tenen marxa enrrera i que alla queda per sempre mes.

No ens fem mala sang. Salut i tapia!

Joanot ha dit...

Abans de la construcció de la presa de Canelles es podia anar d'un costat a l'altre del Montsec, sense cap problema, no entenc que hi ha de dolent tornar a comunicar tots dos costats?
Si quan es va contruir el pantà s'hagués tingut´una mínima sensibilitat per la població de la zona, aquesta territori no hagués quedat despoblat. No ho sé, penso que ben fet és una bona notícia per aquells que no veiem fronteres al Montsec.

laura pi ha dit...

Joanot, tal com com li replicava a Gatsaule anteriorment, tens tota la rao. Es mes... crec que va ser una errada desmembrar el paisatge fisic i huma quan es va construir el panta. El tema no esta en fer ponts, pasarel.les o habilitar camins. L'autentic problema es el que segurament arribara darrera tot aixo, amb danys col.laterals al territori i interesos economics gens clars i no sempre a la vista de tothom.