" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

**** Happy together, 120m, III/4 i Ice Pocalypse, 100m, III/4+, Freissinieres

dimarts, 11 de gener del 2011
Freissinieres, vall mitica per tot aquell a qui li apassioni el gel, una vall sorprenent on trobar autentiques linies irreals on enfilar-se, aixo si... cal tenir nivell! D'entre totes les parets sobresurt la Tete de Gramusat, amb linies de fins a 600 metres força verticals. Despres del intent de fa uns anys a Geronimo, aquest cop ens hem de treure nosaltres les castanyes del foc i cal anar amb prudencia en l'eleccio. Avui es el torn de les dues vies mes assequibles de la Tete, la Happy together i la Ice pocalypse, tot i que com sol passa sovint en l'escalada en gel, tant sols son assequibles sobre el paper.

Aqui poques linies son "humanes" i optem per anar a dormir a prop de les parets per poder matinar i ser els primers en entrar en les rutes escollides. Pero no sona el rellotge, sino la brillantor d'un nou dia, ens hem adormit gairebe dues hores!! esmorçar a corre-cuita i a la carrera cap a la Tete amb els croissants a la gola. Ahir amb la foscor de la nit no vam adonar-nos que la pista esta oberta fins el final i ara tenim una passejada extra i mentre veiem amb cara de capullos com ens passen forçes cotxes amb personatges amb les mateixes fam de gel que nosaltres. Aquest any la vall esta diferent, les vies isolades al vessant nord estan fameliques i en canvi al seu davant al sud el gel regalima generosament com mai haviem vist fins avui. Cada cop que aixeco la vista cap a l'irreal paret de la Tete, sembla un paisatge d'estructures i columnes capricioses que podia haver estat creat pel propi Gaudi. Aquest dies la via que esta de moda aqui es la "Directe des ombres" i com no pot ser de cap altre manera ja te els seus devots adeptes enfilats.

Nosaltres girem una mica abans per fer aquestes dues vies paraleles que tenen un primer llarg comu, per sort la majoria de cordades busquen altres rutes i acabem escalant acompanyats de la mateixa cordada catalana amb la que ahir vam coincidir a les Orres, en Lucky i en Canyameres, dos actius escaladors pallaresos. Començo jo el pastis i el meu mal ull en fa enfilar per alla mes dret i les forçes en fred en fan una mala pasada (sic).

Amb els companys catalans ens repartim les vies i nosaltres optem per la ruta de la dreta, un xic mes facil. Torno a la carrega i aquest cop faig un paper un pel mes digne, una tirada gairebe a tope de corda amb dos resalts força verticals, avui tambe la textura del gel es de luxe i es pur vici enfilar per qualsevol lloc.

Els Pallaresos que estan al nostre costat bufen mes que nosaltres i es que vista la seva ruta desde la nostre posicio fa molt de respecte, per sort en Victor esta valent i no es fa enrrera per encapçalar la seguent via que ara li toca a ell. Es admirable la mentalitat del nostre company si pensem que aquesta es la segona temporada en que pica gel.

En Victor tot i els seus dubtes enfila amunt, es curios de comprovar quina alegria porta a la roca i quantes precaucions s'agafa aqui, reflexades en una bona cosida a cargols. S'agafa el seu temps, pero els metres van caient un rere l'altre. Els darrers metres seus son una mica agonics i sobre gel costra, esta sense cargols i encara te "bacalao" per davant, per sort en el darrer moment li apareix del cel els companys catalans que ja rapelan i li deixen alguna proteccio.

El solejat dia poc a poc s'ha anat posant gris i a darrera hora una copiosa nevada ens acompanya durant l'escalada que li dona el toc romantic a la jornada. Dues vies molt maques en un entorn de luxe on cal apretar una mica. I de nou mentres desfem el cami sota els flocs, em torno a dir a mi mateix en veu baixa... - algun dia quan sigui gran, (i bo) escalare a la Tete!-