" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

*** Frascatorus, 200m, III/3+, Freissinieres

Dijous, 13 de gener del 2011
Despres d'una jornada com la d'ahir d'obrir traça i trinxera, descendre per llocs incerts, passar molt de fred i arribar al cotxe ben entrada la nit. Avui decidim fer jornada "relax" invertint tots aquets termes i les nostres mirades es dirigeixen de nou cap a la vall de Freissinieres, exactament la primera via que ens surt al pas, Fracastorus. Una gran classica gairebe sempre en condicions, sovint molt frecuentada pel seu comode acces i grau assequible. Mentre aproximen sota la ruta, la poca neu que trobem ens va desvelant els seus secrets: un estetic corredor a base de curts resalts coronats els darrers metres per dos verticals panys de glaç.

Avui Laura s'ha aixecat guerrera, despres que ahir deixes l'iniciativa al bandol masculi i sense rumiar-s'ho gaire ja esta enfilant el primer llarg que son dos esglaons consecutius força verticals que els negocia amb molta habilitat i entusiasme, totes les reunions son d'expansions i rapelables, aquesta primera es a tope de corda. La guia dona 5 llargs i nosaltres a base d'anar apurant aconseguint fer la ruta en 1 de menys.

La temperatura es força alta i la cascada te el gel molt humit i ductil, ideal per escalar avui, pero amb la data de durada a punt de caducar. Una temperatura tant alta fa que de tant en tant baixin cascada avall regalets en forma de blocs de gel o pedres i cal afinal afinar l'oida cada cop que escoltem apropar-nos aquest xiulet caracteristic i veloç.

El segon llarg tambe apurem la corda, trobo una escalada molt divertida, curts resats, un darrera l'altre fa que la tirada arribi a la seva fi sense gairebe adonar-te i no patint el mes minim. Curiosament, tot i fer un horari avui molt mediterrani per entrar a aquesta gran classica, hem estat els primers a la via i just hem començat a escalar, al nostre darrera van arribant cordades i just les darreres que apareixen son franceses, el mon al reves!!

A partir d'ara la via s'estreta, guanya en verticalitat i ambient, en Victor gaudeix tant d'aquest tram, com de passar per sobre el considerable caudal d'aigua que esta pocs centimetres sota els seus grampons. En no res es planta sota el darrer llarg de via, dos especataculars lineas, a la dreta una estetica columna per la que xorreja aigua per tot arreu i a la seva esquerra un vertical llençol glaçat.


Optem per evitar la pluja i quan tinc tots els cargols i cintes colocats al arnes i gairebe no puc disimular el sonrriure per escalar la cirereta del pastis que m'espera, Laura comença a canviar del meu al seu portamaterial tot allo necesari i sense cap explicacio enfila amunt amb la major de les alegries. La tirada al final resulta ser mes llarga i dreta del que semblava pero un cop mes arriba exultant i feliç a la reunio. Es possible que la via acabi a l'anterior reunio i depenent la sortida que s'agafi el grau s'incrementa mes o menys, perque aquest tram de 3+, res de res...

4 rapels i avall, mentres una munio de gent batalla cascada amunt, mentres anem baixant ara aquest torrent d'aigua solida te mes de cabdalos riu que no pas de bucolica cascada de glaç. Bonica i relaxant via per un dia de descans actiu.