" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

**** Via Originale a la Gola del Martinet, II/4, 120m, Valvaraita, Itàlia

dissabte, 16 de gener del 2010
Ara per ara ja en tenim prou d'esportiva gelada i toca posar a prova els resultats de dos dies picant com bojos, tastarem la confiança que suposadament hem agafat i evitarem la gentada que segurament hi haurà avui a la Palestra al ser dissabte. No tenim moltes opcions on triar, tot el que tingui més de mitja hora d'aproximació ni ens ho plantegem, entre el risc d'allaus i la trinxera que hauríem d'obrir no arribaríem ni a olorar la cascada. Per sort ja hem aconseguit una guia de la zona i ràpidament trobem una via que ens crida l'atenció: la gola del Martinet.

Perquè us feu una idea traduït seria la gorga del Martinet i és el que més abunda en la zona, torrenteres estretes a la part baixa i que acaben obrint-se en bonics amfiteatres gelats. Sortim de Chianale, l'últim poble de la vall abans del coll d'Agnello i enfilem l'entrada del barranc que es veu a tocar. Tenim gent davant, un grupet que primer avança ràpid, però que a l'entrar a la gorga ja enlenteix la progressió i es comença a barallar amb el tou de neu dipositat al llit del torrent.


En fi, no hi ha mal que per bé no vingui: haurem d'esperar per escalar, però tindrem la traça oberta! un veritable regal vistes les increïbles quantitats de neu que ja són una constant. És bonica la sensació aquesta de remuntar pel fons del barranc encaixonats entre parets verglacejades, a estones sembla que estiguem fent un corredor. En no res som al peu del primer salt d'aigua important, ara gelat i desplegant-se com una cortina al nostre davant. No es veu difícil, ens equipem amb la calma i sorpresa, els italians que tenim al davant semblen no tenir gens de pressa i ens ofereixen amablement passar al davant.

Ni ho dubtem, tiro amunt abans s'ho repensin i en un moment ja he esgotat els seixanta metres de corda i soc muntant reunió. Mentre recupero en Josep miro amunt i entenc perquè ens han deixat passar davant, ves per on que ja se la saben prou bé!


En fi, ara ens tocarà obrir un bon tram de traça a nosaltres, cal remuntar un centenar de metres per la gorga abans no arribes a l'eixamplament de l'amfiteatre on ja tornem a trobar colades de gel per a tots els gustos. Anem per feina i tirem amunt, en un parell de minuts som ben suats, això de fer trinxera és la millor manera de foragitar el fred.


Els italians de cop espavilen i pugen trepitjant-nos els talons, però no hi ha de què preocupar-se, hi ha gel de sobres per a tothom. Nosaltres ens decantem per continuar per la via original, un esplèndid llençol brillant que cobreix qualsevol vestigi de roca que lluita inútilment per aflorar. A primer cop d'ull sembla prou llarga aquesta tirada i no dóna treva, 80º mantinguts i algun tram fins i tot un pèl més dret, res com diuen aquí un grau 4 “piu facile”.


Poc a poc i bona traça, picada a picada en Josep es va treballant la cascada i va pujant concentrat en trobar el millor gel en aquest pany enganyós. Un dels italians ha atacat la línia paral·lela a la nostra i esbufega a la par que en Josep mentre van col·locant cargols sense deixar de comptar-los per no fer curts que aquest llarg no s'acaba mai.


Quan queden tan sols un parell de metres de corda la cascada s'avoca a un replà nevat i apareix anhelada reunió ben amagada sota un toll de neu. M'estic quedant gelada, així que m'hi poso amb ganes i no porto ni dos minuts picant que ja em sobra tota la roba. Ufff, sí que n'és de dret i al mirar amunt només veus metres i metres de gel, perfecte! Un cop a la reunió tots dos tenim la mateixa sensació, un llarg bonic, elegant i inacabable.


Ens queda res i menys per acabar la via, una tirada ja més fàcil que ens deixa al circ superior des d'on s'entreveu una vall lluminosa plena de parets breus i altives. La principal dificultat d'aquest llarg és netejar-lo de la neu acumulada als trams menys verticals, el premi: la curiosa perspectiva dels italians que ens venen al darrere.


Avui tenim doble satisfacció: haver escalat una clàssica de la zona i de pas comprovar que el parell de dies picant a la Palestra han tingut bons resultats, així doncs serà qüestió de no parar d'escalar cascades!!!