" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

CADE, A3 (abans, però ara...?), 60m, La Trona, Cingles del Berti


dissabte, 7 de març del 2009
Avui amb la major de les paxorres anem cap els Cingles del Bertí a acabar una via que havíem deixat a mitges per falta de temps fa un any, la coneguda GEEB. Aquest cop arribem a aquell laberint de camins a la primera i en un alarde de “xuleria” al darrer moment deixo en el cotxe gairebé la meitat de pitons que portàvem... total per la GEEB, que ja la coneixem! A l'arribar al peu de via, sorpresa! Una cordada està al primer llarg de la via que volíem fer nosaltres, és el que passa quan arribes a les 2 de la tarda, que el marge de maniobra es molt petit. Com que no ens atreu l'idea d'esperar a l'altre cordada des de les reunions penjades, optem per fer un via uns metres a l'esquerra de la que no tenim ni idea, allà mig esborrat es llegeix CADE. I cap amunt que hi falta gent! a pesar de l'evident fissura que es veu des del terra, aconseguir despegar d'aquest no es pas fàcil, els primers metres vas amb la sensació de que pots aterrar quan menys t'ho esperis, per sort en res agafem alçada i el tema comença a desplomar i desplomar, i això ja dona mes seguretat davant qualsevol “sustu”.

Des d'una evident bauma on antigament es muntava reunió de 4 burils que no suportarien ara ni una mirada, anem en busca de les evidents fissures que ratllen la paret d'una manera molt espectacular i acrobàtica just en el punt que ens deixem anar de la “super R”. A partir d'aquí ens adonem d'on estem a punt d'entrar, les evidents fissures deixen pas a les plaques llises com un mirall i veig con els primitius burils han estat tallats, mentre al bell mig de les plaques unes roques sikades, ara es fan servir de presses pel disfrute dels amants del “gest”, els pocs parabolts que hi han, estan al costat de les fissures, amb la conseqüent emprenyada.

Marxo amunt i arriba un punt que queda ja uns metres per sota els peus l'expansió i el terreny que hi ha al davant es ben sospitós, tant per la qualitat com per la falta de fissuretes, a més a més, el meu camí lògic, cada cop em separa mes de la línia de parabolts. El tema es va complicant per moments, molta punta de pitons escanyats, bongs tasconats, tascons triangulats, merda rere merda es va guanyant centímetres al buit, ja fa estona que m'he adonat que l'única marxa enrere possible que tinc, passa per arrencar tot això i aparèixer penjat sota una expansió i com que això no acaba de passar he de continuar amb el “gaudiment” amunt. Mentrestant la cordada veïna de la GEEB ja estan encarant la sortida i al·lucinen amb el nostres patiments.

A més a més..., ara ve quan me'n recordo dels pitons que hem deixat al cotxe, no hi ha cap més remei que pitonar amb imaginació, resar a que tot això aguanti i baixar a recuperar el material pitjor col·locat. Quan per fi arribo al parabolt salvador, (evidentment... al costat mateix d'una generosa fissura) respiro alleujat i el primer impuls es dir-li a Laura que em baixi ara que puc, però quan recupero l'ale i aixeco la mirada, m'adono que estic al peu de la cirereta de la via, una ample esquerda vertical i desplomada en la que entra tot el que li fiquis, però be... només queden tascons! (els Camalots evito col·locar-los al màxim per penjar-m'hi, que valen una pasta!), això sí, en el darrer pas abans de l'R, sort que hem agafat el nº3, no entra absolutament res més!
La sensació d'haver trigat molt en fer el llarg gairebé mai la tinc, però avui sí, al·lucino quan Laura em diu que he estat 3 hores pel maleit llarg. Avui hem estat previsors i hem portat una guindola i això ens salva de patir de ronyons la resta de setmana. El segon llarg es veu un “truñu” considerable i per si això fos poc, el sol esta punt de posar-se. Laura, de mentre, va pujant i bufant mentre recupera el material, i això sí... també amb les seves dosis d'adrenalina artificiera (atents i no us perdeu el vídeo!).



En resum: una altra via d'aquesta escola d'artificial que ha estat desvirtuada i aquest cop fins fer-la desaparèixer, una merda de ruta que ara ja no es per pedalejar com sempre havia estat, ideal per curtir-se i patir, on han saquejat tot el material original (rovellat, però que feia el seu servei!) per reconvertir-la en una ruta de 7b friky amb cantos sikats (friky sí, preo sense passar-se ehh), serà que no hi ha més i millor roca a casa nostra! Per qui tingui curiositat i sigui masoca: 30 cintes, 7 tascons, 3 bongs, 12 pitons (i en van faltar) més aviat plans, friends (0,75, 2 i 3), ganxo i guindola

12 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Sembla que és el que toca ara, o fas 7b, o no ets ningú... Paciència!

laura pi ha dit...

Ja m'encantaria fer 7b o 8b, pero se m'ha passat l'edat de ser lolo, la genetica no m'ha acompanya i fer esportiva m'aburreix completament. Tens rao en els temps que corren, tot cal que sigui facil..., les aprox, les assegurances, els peus de via... tot menys el grau!!. Pero crec que ens estem perdent alguna cossa pel cami, tanta facilitat sera felicitat??? reflexionem...

Mohawk ha dit...

Je, je, je... podríem discutir llargament sobre la Trona, les vies, el sector i sobre qui i qui no, com i de quina forma, pot gaudir les seves vies...

No ens enganyem, la CADE és un rostoll, tant en artifo com en lliure. Jo sols l'he feta en la segona versió, però és que per veïnes té dues joies (GEEB i Cerdà). Lo dels sikats una aberració a la història... però igual que a vosaltres us emprenyen els bolts a les fissures a mi m'emprenya que pitoneu per no desgastar els Camalots (GEEB dixit), je, je, je... (sense mala llet, eh!)

Cap problema, tot és dialogar i entendre'ns, com sempre hem fet en Gatsaule i jo...

Salutacions fieres i moltes felicitats per la Teixonera!

laura pi ha dit...

Hola Mohawk, Doncs si, hi ha tant a parlar d'aquesta petita escola... Avui no puc estar gaire d'acord amb la teva visio, en l'unic que et dono la rao es que la CADE "ara" si que es un rostoll!.
Es una via i una escola que es va començar a escalar amb pedals i tot el que es vulgui fer mes endavant en el temps cal fer-ho amb seny i cura, i crec que trasformar-la en una via de lliure, arrencant tot el que hi havia no es la millor manera de fer, ara no s'ha deixat ni el material del seu temps, burils rovellats que avui en dia encara farien el seu servei. Sobre els sikats no cal ni opinar, tant sols una suprema xapussa i vergonya si es coloquen de poder avançar.
Tranquil, mai anirem amb la maza a Siurana o Margalef i just per aixo mateix, fot que algu vingui a un sector de roca tant cutre a fabricar vies esportives xapusseres a costa d'aniquilar d'altres. Parlant i amb sentit comu tothom pot conviure!

bones escalades!

laura pi ha dit...

Per cert part de la magia de l'alpinisme, es que mai s'entrara en aquest temes tant terrenals i banals de des/equipament en rutes con la Teixonera, prou problemes tenim en gaudir d'elles cada 14 anys!

bones escalades!

Mohawk ha dit...

Je, je, je... haurem d'acabar la conversa al bar, que així sona tot molt violent i no és la inteció, eh!

Tens tota la raó amb lo de la CADE, s'ha retocat massa per fer-la en lliure, però les noves generacions sembla que ho han entès bé. Hi ha un grapat de gent pujant en lliure per la Directa (entre la GEEB i la CADE) i sense retocar res.. 8a/b apunten ó A3 dels de tota la vida.

A veure si quedem un dia, acabem la conversa i evidentment, ens anem a escalar, que és el que ens agrada, no?

A tibar-li!


PD: Ja que ha sortit el tema de la "Directa", si algun dia hi voleu anar, feu-me un mail, que m'agradaria veure per on pugen aquests bous!! I és que això de dos jocs de friends com a material fa que sigui difícil trobar company, je, je, je...

laura pi ha dit...

Eiii Mohawk, quanta raons tens, tingues en compte que els majors filosofs, pensadors, intelectuals generalment el seu camp base va ser un bar! els escaladors no podem ser menys, t'agafo la paraula! que farem un trueque temporal de friends per birras...
bones escalades!

josep sanchez ha dit...

Hola nois!!He vist la vostra Web i m´he rigut molt(perdó)Lány 68 vaig obrir la CADE,amb l´amic A.Marmol,les varem passar ben putes amb el material que hi habia(tascons,pitons,falques)La Trona es molt fotogenique,pero es per pendre mal.Més tar vaig(crec)millorar les apertures,com per ejempla la que vaig fer a Diables i d´altres.Bé,es per mí un "flipe" que despres de 40 anys l´agueu fet o millo dit "patit"!!!.Salutacions companys. JOSEP SANCHEZ

laura pi ha dit...

Ai, de fet les escalades que pateixes són les que més recordes després i agafar-s’ho amb bon humor és el millor aprenentatge que pots fer, jejeje. De fet la via ens va agafar per sorpresa, anàvem a terreny conegut i un pel confiats i vam acabar embarcats en una tirada que ens va fer suar de valent, però tota una experiència, curta, intensa i amb regust clàssic inconfussible. La veritat és que poques vegades hem sortit tan satisfets i cofois d’haver aconseguit enlairar-nos trenta metres del terra. Ah, per cert, veient el resultat de la via a Diables, definitivament sí que va servir per millorar les apertures! Tot un plaer! Salut i bones escalades.

Gil Furri ha dit...

Bones Josep

Jo he estat provent durant tres anys la directa a la trona en lliure evidentment sense manipular la via ni la roca , que el fet que sigui aixi li dona encant tres aliens aperentment ben posats els vaig arrencar aquesta roca escup els friends i els frikys , perquè me passat dos anys fent-li tope ropes , ara estic provant la de l´esquerra tot i que per fer tope rope els burils fan por i protegeixo la role amb claus ( via entre la CADE i la directa a la trona ( com es diu ).

Doncs bé la col.locació d´expansions no es justificable el costat de una fisura sino no espot no es pot i no passa res , les presses sicades són una aberració , m´agradaria restaurar la via amb el permís dels aperturistes !
gilfurri@hotmail.com

esperare atentament la resposta !

gracies , Gil Furriols i Franch

laura pi ha dit...

Hola Nyasketes, sento no poder ajudar-te gaire amb el que em demanes, nomes hem escalat en aquesta paret la GEEB i la CADE i desconeixo totalment detalls d'aperturistes i demes histories.
Quins pebrots els teus pujar per segons quines lineas d'aquesta roca leprosa colocant catxarros, si dosificant el pes just amb els pedals ja vibres un munt!
Et passo per email un contacte d'una persona d'alla, que molt segurament et podra ajudar mes que jo.
Bona sort amb la linea i a tibar!

josep

Gil Furri ha dit...

B amb en Pep ja he resolt molts interrogants !

1 - elbloc de una tona que va caure el 2008 és l´entrada original de la cade ( oju peligru )
2 - veurem que fem amb el sikats primer ha de sortir sense tocarel´s ( o no )però farem una restauració perquè no perdi l´encant anant amb artifo !
3- La gent que han currat a la trona especialment en Pep Vila han currat de valent perquè ningú quedi sepultat en l´intent ( hores amb la parpelina )
4- parlant la gent s´entén i això està molt bé

salut i bones escalades