" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

Neuronium, 675m, V+, Oliana

Dissabte, 26 d'abril del 2008

despres de tantes setmanes de voler i no poder, tenim ganes de devorar metres i mes metres a la vertical i que millor que una via de gairebe 700 metres? I si a mes es en terreny completament d' aventura i allunyats de les aglomeracions, la festa pot ser complerta. El Tossal del Coscollet es una imponent paret que sempre ens ha cridat l'atencio prou elegant i allunyada, fins que un bon dia cau a les notres mans una ressenya de la via mes “facil” del tossal, la Neuronium,

un itinerari del mestre Picazo i companys, i ja sabeu... Picazo, pica...!! o sigui que ja imaginavem que no seria facil culminar els seus 20 llargs de via. Aquesta via te la caracteristica que pots deixar el cotxe gairebe al mateix cim despres de pujar per una llarga pista forestal desde Coll de Nargo, aquest carmelet d' entrar a les vies en baixada i a mes aqui amb rapels volats es una arma de doble fil, cal sortir si o si per a dalt si no vols fer-te un fart de riure, pero que dimonis, l' aventura es la aventura!!. nomes arribar amb el cotxe el sonrriure sens queda glaçat al veure de a prop quin “peaso” tros de paret teniem que superar

pero el millor es no rumiar gaire i començar a aproximar barranc avall, terreny “javali”, tarteres i fort desnivell fins arribar a un desplomat tall que et deixa gairebe a peu de paret, tres rapels (30/20/50m) i sobre tot la darrera instalacio molt incomode, volada i sense visio del que encara queda avall, per sort no vaig empalmar els dos darrers llargs ja que hagues quedat a molts metres per sobre del terra.

Un cop a peu de via i ja amb l' horari un pel ajustat per fer tanta via i a mes ara sense cap mena de referencia davant de tanta paret que es veuen tant clares desde la llunyania i tant complexes quan les tenim a sobre nostre, busquem i busquem i seguint buscant l'inici de via, cap fita, cap marca, cap pito , ni parabolt, res de res, busquem i busquem fins que l'horari salta pels aires. Una cordada enfilada a la via dels germans Millet ens fan correr de valent amb la de pedres que fan baixar. Sempre sap greu que els plans no surtim be, pero avui haviem estat massa agossarats per ficar-nos aqui amb Jordi i Natalia pels que tenia que ser el seu bateig en una via llarga, llarga i d' aventura, be.. l' aventura ens arriba a partir d'ara,. Si no tenim ni ideia per on dimonis va la via, encara tenim menys clar per on anirem a recuperar el cotxe que esta 700 metres per sobre del nostre cap, es migdia i fa una calor de ple estiu i ja estem sense gota d' aigua. Alla avall, molt lluny es veu la carretera i el panta d'Oliana, pero la vegetacio es molt espesa i els camins inexistents, flanquejem per sota la paret direccio sud amb l' esperança de arribar a l'aresta i poder aixi assolir el cim del Coscollet, pero no ho veiem gens clar, reculem i comencem a enllacar tarteres i mes tarteres, depres bosc a traves i per fi un corriol mig tapat ens deixa a la carretera, la visio del panta es com un oasis saharia per a nosaltres que nomes pensa en fer una capbusada, pero malauradament ( o no...) el primer cotxe que li ensenyem el dit ens porta a Coll de Nargo i d' aqui amb un altre vehicle a rescatar el que hem abandonat al cim del Tossal del Coscollet. Tornarem!!